Seguint el riu Vístula

(Hem utilitzat el teclat del mòbil així no pateix tant l'ortografia però les fotos és complicat...)

Quart país gairabé creuat, ja hem arribat a Cracòvia. Però pas a pas, que són moltes les coses a explicar. 

Després de gaudir de les vistes nucturnes de Vilnius des de l'únic turó que tenen (que per cert, s'està esfondran i no saben que fer-ne doncs a dalt hi ha el castell del fundador de la ciutat) anem a dormir. 

Ens despertem a les 7, ho tenim tot controlat per ser a les 9 fent autostop a les afores de Vílnius. Hem d'agafar un bus elèctric (d'aquests xulos amb antenes) i seguidament un segon bus. Esperem el primer uns 15 minuts. Com és que no passa? Aaaah que avui és dissabte i havíem mirat malament l'horari. (Uns cracks) camina amunt i avall, troba una altra línia i som-hi. Mentre esperem el segon bus en Guifré para un cotxe. Si si en Guifré!! Malgrat tot... No ens va bé.

Agafem el segon bus que en treu uns mica més, i just al arribar a la gasolinera paro un noi jove. Ens farà uns 40km. És doctor i va a fer una cursa d'orientació. Està content perquè Lituània, a diferència de Letònia, no estan fent el pas al model de sanitat pública i privada i només tenen hospitals públics. Ens deixa al mig de la carretera que creua un bosc on dóna la sensació que un ós pot sortir en qualsevol moment. Paro un cotxe però només pot portar una persona. Passada 1h i llarg la Clara para un noi jove pel roig. Un programador informàtic que va a fer puenting amb els amics. Ens deixa a l'entrada del poble d'Alytus i hem de caminar una hora sota un bon sol fins la sortida. Mentre caminem ensenyem el cartell que posa Warsaw. I paro un cotxe, concretament el cotxe de policia de Lituània (podríen ser soviètics tranquilament). Ens pregunten d'on som i diem que BCN. Ens pregunten on anem i diem que BCN. Es descollonen davant nostre... Ens diuen que no podem caminar per la dreta. Els hi diem que dacord i continuem caminant (com volen que fem autostop si ens posem al sentit oposat??). Passada la mitja hora arribem a la rotonda de sortida, encara no hem parat de caminar que ens para una parella de noies que van a banyar-se al llac. És temptadora la proposta però just parlem amb elles que ens para un segon cotxe que ens pot portar més lluny, així doncs agafem aquest últim. Per no fer-ho llarg ni dramàtic direm que aquest noi era una càmara de televisió que arribava tard a un dinar familiar i tenia un somriure molt gran... D'aquests somriure que fan sospitar que la nit l'hi ha sigut llarga i plena d'agents alteradors de la conducta (queda entès).

            

       

Ens deixa en un poblet, fa molta calor i parem per menjar-nos un cuscús que hem fet amb verduretes. Estem a 20km de la frontera, caminem 10' i ens posem a un bon lloc. La Clara para un granjer que ens pot entrar a Polònia, només parla polones... Un cop a la frontera aprofitem per canviar euros a slotis. I succeeix el següent.

Bernat- Veus aquella autocaravana que ve Guifré? Paralà i que ens porti.

Clara - si va Guifré que avui és el teu dia.

Va el Guifré, es posa bé el tupé ensenya el cartell aixeca el dit... I para l'autocaravana!! (Aixó és una estrella al merit dins la  hichhiking world shapionship). El conductor és bielorús i no entenem que diu però ens fa 140km fins a Bialostok. Hem guanyat una hora pel canvi horari però tot hi això és tard i encara ens en queden 3. Decidim seguir, estem a un molt mal lloc però en Guifré aixeca el cartell i ens para una parella jove, ens diuen que no estem a un bon lloc i ens porten a un punt millor. Mentre fem autostop comencem a buscar lloc entre els arbres per plantar la tenda. Para un cotxe extremadament pijo amb un nen de 20 anys a dins, diu que ens pot portar a un segon punt per autostop a 1km de distància. Li diem que no cal. Al cap de 45 minuts torna a parar el mateix noi, ens pregunta quin pla tenim i li diem de tirar la tenda i dormir. Ens dóna el seu telèfon i ens diu que passada una hora ens trucarà, si estem camí de Warsaw ens trobarà un lloc per dormir i que si no ens vindrà a buscar i ens portarà a casa seva.

Passada una hora estem a casa d'aquest noi.

Bernat 5

Clara 4

Guifré 2

És fill d'una família rica de Polònia, amb una clara tendència de dretes i catòlica. (Per les fotos, quadres i tot plegat ens imaginem que són evangalistes). Ens buida la nevera i ens ompla la taula de menjar, xarrem molt i quan ja estem cansats ens diun que està a punt de ploure i que ens vol ensenyar la ciutat. Som-hi,  una ciutat ampla, d'empedrat i al centre un gran palau d'un baró que va trair el país en una guerra contra els suecs, convertit ara en la facultat de medicina. Plou fort i tornem a casa, ara buida la nevera de cerveses i les provem totes, fa dos mesos va fer un viatge amb autostop de València a Varsòvia i ens explica les aventures. Anem a dormir tard i ens despertem a les 5:30 a les 6 i poc volem agafar un bus cap a Varsòvia. Arribem als volts de les 10. Torno a ser a la capital polonesa i tot hi estar molt cansat ens hi passagem, fem el freetour corresponent i ens acostem al geto Jueu a la plaça on els retenien abans de ser deportats al camp d'extermini de Treblinka.

Parem, i per primer cop en aquest viatge ens asseiem a menjar plats típics, patata, formatge i pels carnivors... Carn.

Ens ve el baixon i anem a dormir, la resta de dia es pot obviar. Decidim despertarnos d'hora per fer autostop fins a Cracòvia. A les 8 estem a un bon punt, passa 1h i mitja ens para un bomber que ens 100km i ens deixa a un molt bon lloc, allà després de molts intents ens para un Capità de les Forces Aeries Polonese, el seu caza és un MIG-35 rus, ens porta a Cracòvia i la converça està assegurada. Com a curiositat: li pregunto com veu la situació USA i Rusia i EU a nivell militar, la resposta és la seguent: "És més sa no pensar massa" digne resposta d'un soldat... :(

Som a Cracòvia, ens hi estarem tres nits, que han de passar moltes cosses i no volem que passin amb presses.

Clara 7

Bernat 6

Guifré 5*.

Continuem

(El teclat es rus, una bogeria)

No tenim temps de processar tot el que veiem i sentim però volem parar i compartir-ho amb vosaltres. Ens trobem a Vilnius ( capital de Lituania) l'últim pais baltic. Però han passat 4 dies divertits. Varem anar a dormir a casa l'Anu, una noia estudiant de geografia i la sisena millor esgrimista del pais. A creuat Europa en bici i quan no va amb ella fa autostop. Ens obre les portes de la seva habitació en una residencia d'estudiants. Hem d'entrar per la porta del darrere doncs hi ha vigilant i no es permeten convidats. Com a curiositat dir que el lloguer d'una habitació compartida són 50€/mes. I només poden anar-hi els de nacionalitat estoniana doncs l'estat del edifici és precari i no volen que estudiants de fora ho vegin. Compartim dinar, juguem a cartes i anem plegats a veure el jardí botanic que és maquíssim. (La ciutat mateixa res a envejar als pobles florits de Suissa). Ens convida a vi romanes a la vora del riu (un pel fort) i a sopar. Al vespre comença el festival de cinema (romantic) mirem la película "keep the change" una història d'amor entre persones autistes.

Com a curiositat dir que el convidat especial va ser USA. Ja tindrem temps de parlar de com aquests tres paisos baltics són camp de guerra freda entre EU, USA i Rússia i quin és el sentiment nacional imperant en escoles i institucions.

L'endemà ens despertem a les 6:30. L'Anu marxa abans que nosaltres, que ens dutxem i li tanquem l'habitació. Caminem una horeta per tal de sortir de la ciutat, comprem una bombona de gas i ens posem a fer hichhiking (autostop) i comença la "word hichhiking championship". La idea és que cadascú té 15' per parar un cotxe, si no ho aconsegueix passat aquests temps es fa relleu, es puntua per cada cotxe que para, es possible que després no ens agafi perquè el lloc no va bé o no hi cabem. El marcador va ser el seguent:

Bernat 2

Clara 1

Guifré 0

El cas és que un bon home ens fa uns 70km fins Valga, el poble a tocar de la frontera i d'allà tren cap a riga que val 5€ per fer 150km.

Riga molt bonic, meitat europeu meitat URSS,  com tot el que hem vist fins ara, pero molt encant. Tota la ciutat té wifi gratuita, la idea és que els treballadors i treballadores d'empreses i institucions públiques surtin a treballar als parcs als dies de bon temps.

Voltem fins ven entrada la nit quan agafem un tren per anar a trobar-nos amb l‘home que ens acollirà dues nit. En Walter es investigador ambientoleg i treballa a la universitat i la seva companya és doctora en medicina interna. I viuen amb dos gas a la casa més bruta i desendressada que mai hem vist. Fongs a la banyera, pels de gat, cuina enganxifosa etc... Pero bona gent, i vegeterians...

L'endemà visita guiada i gratuita per l‘art nuovo de Riga i tarda de concert punk que ens conviden els nostres anfitrions.

Despres de sopar truita de patates i dormir amb gats, ens despertem d‘hora, agafem un bus per 3€ que ens fa uns 80km i ens posem a fer autostop (ara amb un cartell) hem de competir 1h i 50min i el marcador canvia:

Clara 2

Bernat 2

Guifré 0

(Clara fent feina)

El tema Guifré creiem que és per les pintes peró encara queda campionat per jugar.

És una noia russa que treballa a un circ itinerant (si si, d'aquests tètrics amb tot tipus animals ) i ens fa els 200km fins Vilnius (Lituania). Ens deixa al circ així que hem de caminar 1h i 40min fins al lloc on dormirem. Estem cansats i fa massa que no ens dutxem així que dutxa i migdia. Fem una volta al vespre sota una dolça pluja i sopem una truita de patates que ja haviem fet. Dormim...

(Vistes de Vilnius i dos barris...)

Despertem tard, 8:30. Posem una rentadora i una asecadora sense gaire èxit (necessitem la roba seca per demà). 

(Roba estesa)

Ens dirigim al famós free tour. La noia molt maca i ja hi tornem amb el sentiment nacional... Contents, no només de no ser russos sinó de formar part d'Europa. Tot son banderes europees i totes les obres van precedides del típic cartell dient que és finançament europeu. (És cert que hem pogut notar que com més lluny de la frontera amb Russia menys bandereta europea i menys diner de la UE.)

(Queda tot dit)

Com a curiositat, la placa que llueix a l'ajuntament, on es cita a George Bush fill: aquell qui concideri Lituania com a enemiga estarà conciderant tambe enemiga dels Estats Units d'America. Pero  hi ha coses boniques a Vilnius, com la república de Uzupio. Un barri d'artistes que recorda a Montmatre. Té una Constitucio curiosa i un dels bars és el parlament.

Com a última curiositat el tema dels carrils bici, en van fer i els cotxes hi aparcaven a sobre, l'alcalde va agafar un tanc (no és conya) i en va axafar un... I va repartir cartells amb el dibuix d'un tanc axafant un cotxe perquè la gent pogues enganxar-los als cotxes mal aparcats com a advertència (i després l'Ada és la radical).

Mirar link ES IMPORTANT:

https://www.youtube.com/watch?v=V-fWN0FmcIU&feature=youtu.be

Ara estem a la biblioteca de Vilnius buscant el millor lloc per parar un cotxe cap a Warsaw (Polònia) i escrivint aquestes línies. Contents de fer aquest viatge i poder compartir-lo.

P.D

Un petó cap a Buenos Aires on la pluja ja ha parat i comença a sortir el sol.

Aventura començada

 

(Els ordinadors estonis només em deixa accentuar les "a", "e" i les "o") Aquest viatge va començar farà molts dies, el 31 de juliol. Va començar en un sopar a casa el Roger, que s´havia prestat a portar-me a l´aeroport. El primer desti va ser Ginebra a veure l´Oriol i la seva nova vida, i també la mare que portava un mes rondant per Europa i que en un moment o altre ens haviem de trobar. 5 dies a Ginebra que em van permetre una visita guiada pel CERN, sortir a córrer i escalar, i de regal cruiximents.

 

El dia 4 agafo un avió direcció Varsovia, l´avió va una mica tard i no arribo fins les 11 del vespre a casa l´Agata, en una zona una mica remota de la ciutat no hi ha enllumenat i no vull dir que vaig passar por pero... Em va oferir una macedonia i em vaig instal.lar al sofà, molt ben acompanyat pels seus 5 conills. L´endemà al mati em vaig llevar a les 6 ja que l´Agata marxava cap a Kraków. Aixi doncs mati a Varsovia, marcat per les construcions sovietiques i les cases encara amb les marques de les bales a la paret, i el silenci a la plaça del barri jueu, on estaven retinguts esperant per ser deportats (esgarrifosa escena que ens recorda "el pianista").

 

 

Arribats al migdia agafo l´avió direcció Tallin on pels vols de les 19:00 em trobo amb en Guifre i la Clara, tot a punt per començar el viatge. Visita a Tallin, bones vistes i carrers que ens porten a l´edat dels vikings. Ens cuinem una bona pasta al hostel amb la companyia de tres metges belgues que porten 10 mesos en bici començant des de l´India, i un Rus que ha preferit treballar a EU. Aixi doncs el debat està assegurat i la nit de cerveses tambe, tant és aixi que el rus es presta a portar-nos l´endemà a Tartu, és cap al sud aixi que ens va be. Dormim a una petita casa construida al 1980. Ara ens trobem a l´oficna d´informació i turisme a punt per veure com comença el festival de cinema de Tartu, tARTuff. Avui dormim a casa d´una noia que fa esgrima a l´equip nacional d´Estonia. Molta pluja i vent i tot llest per gaudir de tot el que ens espera.