Continuem

(El teclat es rus, una bogeria)

No tenim temps de processar tot el que veiem i sentim però volem parar i compartir-ho amb vosaltres. Ens trobem a Vilnius ( capital de Lituania) l'últim pais baltic. Però han passat 4 dies divertits. Varem anar a dormir a casa l'Anu, una noia estudiant de geografia i la sisena millor esgrimista del pais. A creuat Europa en bici i quan no va amb ella fa autostop. Ens obre les portes de la seva habitació en una residencia d'estudiants. Hem d'entrar per la porta del darrere doncs hi ha vigilant i no es permeten convidats. Com a curiositat dir que el lloguer d'una habitació compartida són 50€/mes. I només poden anar-hi els de nacionalitat estoniana doncs l'estat del edifici és precari i no volen que estudiants de fora ho vegin. Compartim dinar, juguem a cartes i anem plegats a veure el jardí botanic que és maquíssim. (La ciutat mateixa res a envejar als pobles florits de Suissa). Ens convida a vi romanes a la vora del riu (un pel fort) i a sopar. Al vespre comença el festival de cinema (romantic) mirem la película "keep the change" una història d'amor entre persones autistes.

Com a curiositat dir que el convidat especial va ser USA. Ja tindrem temps de parlar de com aquests tres paisos baltics són camp de guerra freda entre EU, USA i Rússia i quin és el sentiment nacional imperant en escoles i institucions.

L'endemà ens despertem a les 6:30. L'Anu marxa abans que nosaltres, que ens dutxem i li tanquem l'habitació. Caminem una horeta per tal de sortir de la ciutat, comprem una bombona de gas i ens posem a fer hichhiking (autostop) i comença la "word hichhiking championship". La idea és que cadascú té 15' per parar un cotxe, si no ho aconsegueix passat aquests temps es fa relleu, es puntua per cada cotxe que para, es possible que després no ens agafi perquè el lloc no va bé o no hi cabem. El marcador va ser el seguent:

Bernat 2

Clara 1

Guifré 0

El cas és que un bon home ens fa uns 70km fins Valga, el poble a tocar de la frontera i d'allà tren cap a riga que val 5€ per fer 150km.

Riga molt bonic, meitat europeu meitat URSS,  com tot el que hem vist fins ara, pero molt encant. Tota la ciutat té wifi gratuita, la idea és que els treballadors i treballadores d'empreses i institucions públiques surtin a treballar als parcs als dies de bon temps.

Voltem fins ven entrada la nit quan agafem un tren per anar a trobar-nos amb l‘home que ens acollirà dues nit. En Walter es investigador ambientoleg i treballa a la universitat i la seva companya és doctora en medicina interna. I viuen amb dos gas a la casa més bruta i desendressada que mai hem vist. Fongs a la banyera, pels de gat, cuina enganxifosa etc... Pero bona gent, i vegeterians...

L'endemà visita guiada i gratuita per l‘art nuovo de Riga i tarda de concert punk que ens conviden els nostres anfitrions.

Despres de sopar truita de patates i dormir amb gats, ens despertem d‘hora, agafem un bus per 3€ que ens fa uns 80km i ens posem a fer autostop (ara amb un cartell) hem de competir 1h i 50min i el marcador canvia:

Clara 2

Bernat 2

Guifré 0

(Clara fent feina)

El tema Guifré creiem que és per les pintes peró encara queda campionat per jugar.

És una noia russa que treballa a un circ itinerant (si si, d'aquests tètrics amb tot tipus animals ) i ens fa els 200km fins Vilnius (Lituania). Ens deixa al circ així que hem de caminar 1h i 40min fins al lloc on dormirem. Estem cansats i fa massa que no ens dutxem així que dutxa i migdia. Fem una volta al vespre sota una dolça pluja i sopem una truita de patates que ja haviem fet. Dormim...

(Vistes de Vilnius i dos barris...)

Despertem tard, 8:30. Posem una rentadora i una asecadora sense gaire èxit (necessitem la roba seca per demà). 

(Roba estesa)

Ens dirigim al famós free tour. La noia molt maca i ja hi tornem amb el sentiment nacional... Contents, no només de no ser russos sinó de formar part d'Europa. Tot son banderes europees i totes les obres van precedides del típic cartell dient que és finançament europeu. (És cert que hem pogut notar que com més lluny de la frontera amb Russia menys bandereta europea i menys diner de la UE.)

(Queda tot dit)

Com a curiositat, la placa que llueix a l'ajuntament, on es cita a George Bush fill: aquell qui concideri Lituania com a enemiga estarà conciderant tambe enemiga dels Estats Units d'America. Pero  hi ha coses boniques a Vilnius, com la república de Uzupio. Un barri d'artistes que recorda a Montmatre. Té una Constitucio curiosa i un dels bars és el parlament.

Com a última curiositat el tema dels carrils bici, en van fer i els cotxes hi aparcaven a sobre, l'alcalde va agafar un tanc (no és conya) i en va axafar un... I va repartir cartells amb el dibuix d'un tanc axafant un cotxe perquè la gent pogues enganxar-los als cotxes mal aparcats com a advertència (i després l'Ada és la radical).

Mirar link ES IMPORTANT:

https://www.youtube.com/watch?v=V-fWN0FmcIU&feature=youtu.be

Ara estem a la biblioteca de Vilnius buscant el millor lloc per parar un cotxe cap a Warsaw (Polònia) i escrivint aquestes línies. Contents de fer aquest viatge i poder compartir-lo.

P.D

Un petó cap a Buenos Aires on la pluja ja ha parat i comença a sortir el sol.