Seguint el riu Vístula

(Hem utilitzat el teclat del mòbil així no pateix tant l'ortografia però les fotos és complicat...)

Quart país gairabé creuat, ja hem arribat a Cracòvia. Però pas a pas, que són moltes les coses a explicar. 

Després de gaudir de les vistes nucturnes de Vilnius des de l'únic turó que tenen (que per cert, s'està esfondran i no saben que fer-ne doncs a dalt hi ha el castell del fundador de la ciutat) anem a dormir. 

Ens despertem a les 7, ho tenim tot controlat per ser a les 9 fent autostop a les afores de Vílnius. Hem d'agafar un bus elèctric (d'aquests xulos amb antenes) i seguidament un segon bus. Esperem el primer uns 15 minuts. Com és que no passa? Aaaah que avui és dissabte i havíem mirat malament l'horari. (Uns cracks) camina amunt i avall, troba una altra línia i som-hi. Mentre esperem el segon bus en Guifré para un cotxe. Si si en Guifré!! Malgrat tot... No ens va bé.

Agafem el segon bus que en treu uns mica més, i just al arribar a la gasolinera paro un noi jove. Ens farà uns 40km. És doctor i va a fer una cursa d'orientació. Està content perquè Lituània, a diferència de Letònia, no estan fent el pas al model de sanitat pública i privada i només tenen hospitals públics. Ens deixa al mig de la carretera que creua un bosc on dóna la sensació que un ós pot sortir en qualsevol moment. Paro un cotxe però només pot portar una persona. Passada 1h i llarg la Clara para un noi jove pel roig. Un programador informàtic que va a fer puenting amb els amics. Ens deixa a l'entrada del poble d'Alytus i hem de caminar una hora sota un bon sol fins la sortida. Mentre caminem ensenyem el cartell que posa Warsaw. I paro un cotxe, concretament el cotxe de policia de Lituània (podríen ser soviètics tranquilament). Ens pregunten d'on som i diem que BCN. Ens pregunten on anem i diem que BCN. Es descollonen davant nostre... Ens diuen que no podem caminar per la dreta. Els hi diem que dacord i continuem caminant (com volen que fem autostop si ens posem al sentit oposat??). Passada la mitja hora arribem a la rotonda de sortida, encara no hem parat de caminar que ens para una parella de noies que van a banyar-se al llac. És temptadora la proposta però just parlem amb elles que ens para un segon cotxe que ens pot portar més lluny, així doncs agafem aquest últim. Per no fer-ho llarg ni dramàtic direm que aquest noi era una càmara de televisió que arribava tard a un dinar familiar i tenia un somriure molt gran... D'aquests somriure que fan sospitar que la nit l'hi ha sigut llarga i plena d'agents alteradors de la conducta (queda entès).

            

       

Ens deixa en un poblet, fa molta calor i parem per menjar-nos un cuscús que hem fet amb verduretes. Estem a 20km de la frontera, caminem 10' i ens posem a un bon lloc. La Clara para un granjer que ens pot entrar a Polònia, només parla polones... Un cop a la frontera aprofitem per canviar euros a slotis. I succeeix el següent.

Bernat- Veus aquella autocaravana que ve Guifré? Paralà i que ens porti.

Clara - si va Guifré que avui és el teu dia.

Va el Guifré, es posa bé el tupé ensenya el cartell aixeca el dit... I para l'autocaravana!! (Aixó és una estrella al merit dins la  hichhiking world shapionship). El conductor és bielorús i no entenem que diu però ens fa 140km fins a Bialostok. Hem guanyat una hora pel canvi horari però tot hi això és tard i encara ens en queden 3. Decidim seguir, estem a un molt mal lloc però en Guifré aixeca el cartell i ens para una parella jove, ens diuen que no estem a un bon lloc i ens porten a un punt millor. Mentre fem autostop comencem a buscar lloc entre els arbres per plantar la tenda. Para un cotxe extremadament pijo amb un nen de 20 anys a dins, diu que ens pot portar a un segon punt per autostop a 1km de distància. Li diem que no cal. Al cap de 45 minuts torna a parar el mateix noi, ens pregunta quin pla tenim i li diem de tirar la tenda i dormir. Ens dóna el seu telèfon i ens diu que passada una hora ens trucarà, si estem camí de Warsaw ens trobarà un lloc per dormir i que si no ens vindrà a buscar i ens portarà a casa seva.

Passada una hora estem a casa d'aquest noi.

Bernat 5

Clara 4

Guifré 2

És fill d'una família rica de Polònia, amb una clara tendència de dretes i catòlica. (Per les fotos, quadres i tot plegat ens imaginem que són evangalistes). Ens buida la nevera i ens ompla la taula de menjar, xarrem molt i quan ja estem cansats ens diun que està a punt de ploure i que ens vol ensenyar la ciutat. Som-hi,  una ciutat ampla, d'empedrat i al centre un gran palau d'un baró que va trair el país en una guerra contra els suecs, convertit ara en la facultat de medicina. Plou fort i tornem a casa, ara buida la nevera de cerveses i les provem totes, fa dos mesos va fer un viatge amb autostop de València a Varsòvia i ens explica les aventures. Anem a dormir tard i ens despertem a les 5:30 a les 6 i poc volem agafar un bus cap a Varsòvia. Arribem als volts de les 10. Torno a ser a la capital polonesa i tot hi estar molt cansat ens hi passagem, fem el freetour corresponent i ens acostem al geto Jueu a la plaça on els retenien abans de ser deportats al camp d'extermini de Treblinka.

Parem, i per primer cop en aquest viatge ens asseiem a menjar plats típics, patata, formatge i pels carnivors... Carn.

Ens ve el baixon i anem a dormir, la resta de dia es pot obviar. Decidim despertarnos d'hora per fer autostop fins a Cracòvia. A les 8 estem a un bon punt, passa 1h i mitja ens para un bomber que ens 100km i ens deixa a un molt bon lloc, allà després de molts intents ens para un Capità de les Forces Aeries Polonese, el seu caza és un MIG-35 rus, ens porta a Cracòvia i la converça està assegurada. Com a curiositat: li pregunto com veu la situació USA i Rusia i EU a nivell militar, la resposta és la seguent: "És més sa no pensar massa" digne resposta d'un soldat... :(

Som a Cracòvia, ens hi estarem tres nits, que han de passar moltes cosses i no volem que passin amb presses.

Clara 7

Bernat 6

Guifré 5*.