Ahir va ser un dia que durarà anys, el
nostre company de batalla i amic Javi va haver de marxar, diuen que hi ha un
món paral·lel on regnen les paraules com salari, retenció, plusvàlua, hores
extres i capital. I aquest món el crida. Estem tristos però tranquils al saber
que en cap cas deixa de treballar en el projecte Where is the life?. En Javi és una màquina tant treballant entre
les quatre balles com davant la pantalla i el teclat. D’ell depenent moltes
coses, com ara el web el qual esteu convidats a seguir.
Contrastant amb el neguit d’ahir avui
estem contents. Presentem un nou projecte. Després de reunions i discussions hem
aconseguit l’autorització del govern per la construcció d’un espai polivalent
construït pels propis joves que permetrà fer les classes d’anglès i al mateix
temps ser la biblioteca del camp. Ells mateixos veuen la necessitat dels dos
espais. Avui mateix un d’ells ens deia que l’últim llibre que va llegir era Cien años de soledad i que en té un de
Harry Potter pendent.
La construcció d’aquest espai no és pas
broma. L'arquitecta i coordinadora Inés ja ha dibuixat els primer plànols i ja estem realitzant la
llista de material. La idea seria començar els fonaments en dos dies i anar
pujant a poc a poc. És per això que aquest cop us demanarem alguna cosa més que
seguir-nos. Aquest jovent porta un any sense llegir un llibre ni fer una
classe. Tant els fonaments com la teulada ha d’estar fet amb materials capaços
d’aguantar les temperatures actuals de 38 ºC fina als 2 ºC en que arribaran al
hivern juntament amb les fortes plujes. Podeu ajudar-nos a continuar aquest projecte a ES26 3183 3500 2000 0109
5486.
Hem començat el nivell 0 amb joves que
fins ara no s’atrevien a estudiar l’anglès i poc a poc tot va tornant al seu
lloc.
Avui a classe li pregunto a un noi que què
passaria si la seva dona es descobrís el rostre i m’ensenyes el cap. Em diu:
A -Doncs parlaria amb ella
B -Però també la podries pegar per
deixar-li clar que el que ha fet no està bé
A -(riu) No professor....
B - No em diguis professor
A - Bernat, no puc pegar la dona, és haram
B - Que vol dir Haram?
A - Doncs que és pecat
I mentre cauen les màscares i els mites, ens
disposem a donar l’esquena als camps dels oblidats, doncs juts a l’altre costat
del món comencen les olimpíades de la vergonya amb un bon castell de focs capaç
de deixar en la penombra allò que no ens
agrada veure.
Bona tarda Bernat!
ResponEliminaHe llegit el teu intrèpid i colpidor blog i no tinc paraules.
Aquell milhomes que ens alegrava uns dies d'estiu se'ns ha fet gran, molt "gran".
Llegeixo i torno a rellegir les teves vivències i només em surt la paraula vergonya i perdó.
Vergonya per tot això que denúncies amb el cap, el cor i les teves paraules sàvies...
Perdó per si alguna vegada m'has sentit dir alguna de les dites, evangèliques i tot...., com:
demaneu, i us donaran; truqueu, i us obriran...
perquè ja has vist que aquells qui demanen dignitat per viure com a persones, no l'obtenen ; i a tots els que truquen fugint de la por i el terror..., no els obren...
Ara, veient-te i llegint-te, crec que de moment només és cert la dita que diu la meva mare de noranta-dos anys: qui busca, troba!
Tu has buscat la manera de que la nostra vergonya sigui més suportable... i has trobat una colla de gent i joves que t'han obert els ulls, els braços i el cor....
Gràcies per compartir-ho, Bernat!
Montmeló 6 d'agost!