El nom de les coses

Avui tenim moltes coses ha explicar, coses que em vist i sentit, coses que ens han remogut la panxa i trencat el cor i coses que ens han animat i robat somriures, així doncs, perdoneu si a voltes no soc clar i el text acaba sent un flux de consciència.

Us vull parlar d’un noi que està a classe d’anglès amb mi, els seus pares no varen voler deixar el país així que ve sol, la seva germana es doctora a Dubai, i ell és mecànic i es troba encallat a una terra oblidada, ja hi porta 9 mesos. Us vull parlar d’un nen que té una gran cicatriu mal curada al braç, si li preguntes que li ha passat diu que no ho recorda... n’hi ha un altre que té múltiples talls també al braç, es comú entre els nens que s’intentin autolesionar. “better death” diuen.

Deixeu-me que us parli també d’aquests nens que en un mes han pogut dominar la llengua grega i que ja tenen una base tant d’anglès com de castellar. Són els mateixos que tant bon punt han rebut la seva porció de menjar (dos al dia) ens han convidat a la seva tenda i ens han donat tot el que tenien, a més a més ens han cuinat verdures fresques i junts hem sopat.

Era la tarda quan de cop hem sentit crits, dos homes es discuteixen, un d’ells ha trobat un pal de ferro que podria ser útil per aguantar el tendal. Es tiren insults i pedres fins que cadascú marxa per allà on han vingut. Els voluntaris tenim prohibit intervenir ja que podríem prendre mal. El més curiós és que la policia i l’exèrcit també ho deu tenir ja que no s’han mogut del lloc de vigilància.

Un nen ve a fer classe d’anglès, porta una samarreta que diu 25é festival de Jazz Terrassa. Un altre porta al cap un mocador dels casteller de sants i a 2Km de Vasilika vàrem veure 6 bateries de míssils terra aire, qui sap si per por a que algun país d’Europa els hi vulgui prendre els refugiats...

En una de les parets un concepte ben senzill per ensenyar anglès als nenes: “My name is not refugee” (el meu nom no és refugiat) diu el mural. No, et dius Amir, o Alaa, o Mohamed, o Jonàs. I si, tens raó, això que t’estan fent si que no té nom.

P.S:

La marta ensenya castellar i juga al UNO i mentrestant jo animo a la “nina” a que faci dues coses; posar-se les sabates i tornar-me les ulleres de sol...